1. Final.
Diga'm ses coses alegres es dematins quan es meu natural es trist i sé que tot s'espenya entre somnis i confusions, diga'm diluvis d'arena i de meteors quan vull precipitacions i sé que el món és ple de carrers i de carrerons, són problemes puntuals, són defectes naturals.
I diga'm es wiskies amb cola que m'he begut que ja se me gira un ull cap a l'infern, i no vull cometre cap més hivern, diga'm ses meravelloses instal•lacions, piràmides i faraons i grans hotels, total equipatge de prestacions, quin exemple més escàs, quina ruïna, quin final.
Diga'm ses coses alegres es dematins quan es meu natural es trist i sé que tot s'espenya entre somnis i confusions, diga'm diluvis d'arena i de meteors quan vull precipitacions i sé que el món és ple d'espaguetis i de macarrons.
I diga'm es wiskies amb cola que m'he begut que ja se me gira un ull cap a l'infern i no vull cometre cap més hivern, quin exemple més escàs, quina ruïna, quin final.
2. Alegria...
Cau es sol de s'horabaixa dins s'horitzó, damunt la mar arrissada es avions, cau es sol de s'horabaixa vermell i calent, me sala i m'arengada sa pell, es penya-segat i una pluja suau de pols estelar.
Cau es sol de s'horabaixa i plàcidament sa gent se dutxa i ompl es carrers, cau es sol de s'horabaixa dins es meu cor, tothom m'estima i jo estim tothom, falla sa corrent, ses fireres no vendran cacauets. Alegria, ses velles se xapen de riure, es dies s'acaben, i es fars illuminen ses góndoles entre ses cases, alegria, ses òrbites en sincronia, i es ovnis se pinyen i deixen un cràter per sempre dins sa meva vida, alegria.
Cau es sol de s'horabaixa dins s'horitzó, damunt la mar arrissada es avions, cau es sol de s'horabaixa vermell i calent, me sala i m'arengada sa pell, es municipals, és evident, fan aparcar bé a sa gent. Alegria, ses velles se xapen de riure, es dies s'acaben, i es fars illuminen ses góndoles entre ses cases, alegria, ses òrbites en sincronia, i es ovnis se pinyen i deixen un cràter per sempre dins sa meva vida, alegria, ses velles se xapen de riure, es dies s'acaben, i es fars illuminen ses góndoles entre ses cases, i alegría.
3. Dins aquest iglú.
Es meu desert, sempre es meu desert, ses flors són margalides, un sol en blanc, cases, oceans, ses algues són marines, tancam es ulls, imaginam fosca i silenci totals, espai obert, fins i tot el cel, són platges infinites, es aliments més primordials, falta i defecte brutals. Ses coses no són fàcils per ningú, dins aquest iglú tan descongelat, tanta longitud, tan ple de finals, tan privat de tu.
Es meu desert, sempre es meu desert, són cactus, són espines, un sol en blanc, ficus vegetals, ses plantes signifiquen, tancam es ulls, imaginam, fosca i silenci totals, ses coses no són fàcils per ningú, dins aquest iglú tan descongelat, tanta longitud, tan ple de finals, tan privat de tu. Ses coses no són fàcils per ningú, dins aquest iglú tan descomunal, ple de calabruix, tanta llibertat, tanta magnitud, ses coses no són fàcils per ningú, dins aquest iglú tan descongelat, tanta longitud, tan ple de finals, tan privat de tu.
Es meu desert, sempre es meu desert.
4. Alpinistes samuráis.
Un cigarro, un tallat, no són temes de gran densitat, giren es ventiladors, una falta personal, tantes baixes en es meu sofà, mil cent-cinquanta condons, alpinistes-samurais, coses més rares mos han de pasar, qui em sabria contestar com és un dia just a punt d'acabar. Un principi d'estació, de cabines per telefonar, xerrava amb es contestador, un indici de final, previsions males de calcular, qui em sabria contestar com és un dia just a punt d'acabar.
I un àngel desplega ses ales i deixa el cel ple de claror, i un pern de satèllit travessa paisatges i capses de retoladors, ses flors se despinten des arbres i es ules les perden del tot, ses albes vesteixen sa pura materia des gremi de sa construcció.
Un cigarro, un tallat, no són temes de gran densitat, giren es ventiladors, una foto, manantials, aumentam es nivell d'expulsions, beus aigua des meus grifons, alpinistes-samurais, coses més rares mos han de pasar, qui em sabria contestar com és un dia just a punt d'acabar.
I un àngel desplega ses ales i deixa el cel ple de claror, i un pern de satèllit travessa paisatges i capses de retoladors, ses flors se despinten des arbres i es ules les perden del tot, ses albes vesteixen sa pura materia des gremi de sa construcció. I un àngel desplega ses ales i deixa el cel ple de claror, i un pern de satèl•lit travessa paisatges i capses de retoladors.
Un principi d'estació, de cabines per telefonar, xerrava amb es contestador.
5. Vos estim a tots igual.
Tenc un zoo dins ca meva, ses lleones se jalen sa penya, ses gorilles mengen herba, realment són bones ties, i ses àguiles marines són més putes que ses gallines, sa gallina diu que no, que és més puta es gorrió. Perquè sou uns animals, perquè sou es meus germans, perquè sou tan irreals vos estim a tots igual.
I es canaris sedentaris tornen locos dins sa gàbia, i ses guàtleres, què bones, sempre n'he de dur de noves, i es mussol sap metafísica i sa física no falla, què difícil separar ses coales des coals, des meus vidres entelats, des meu cel insuficient, de carrers abandonats, d'arbres tan indiferents. Perquè sou uns animals, perquè sou es meus germans, perquè sou tan irreals vos estim a tots igual.
Ses mones en es arbres mengen plàtans de Canàries, ses cotorres discuteixen, es mussol fa tres capades, i de serps no en vull ni veure que m'espanten ses clientes, unes nines que se pensen que la Verge nom Esteve. Perquè sou irracionals, perquè sou elementals, perquè sou de mar i cel, i terrestres com es fang. Perquè sou uns animals, perquè sou es meus germans, perquè sou tan irreals, vos estim a tots igual.
Des meus vidres entelats, des meu cel insuficient, de carrers abandonats, d'arbres tan indiferents, perquè sou uns animals, perquè sou es meus germans, perquè sou tan irreals, vos estim a tots igual.
6. Productes de neteja.
Productes de neteja de químiques estranyes, es sol per sa finestra de ple dins s'escurada, renou de cafeteres, tambors de rentadora, tassons i papallones degoten massa lentes, imants a ses geleres de cuines solitàries, ses màquines de sempre, no passa una gota d'aire.
Vaixelles optimistas naveguen oceanes, productes de neteja, que pengin ses lianes.
7. Patxanga
Patxanga, que jo vull només patxanga total, que tengui alegria es que no tengui pa, patxanga, sa vida és només patxanga integral, que no s'equivoquin es músics de jazz. Patxanga per tu, patxanga per tots, me cag en s'altura d'aquests escalons, hi ha dies que si, hi ha segles que no, es metge des ossos és un impostor.
Patxanga, que jo vull només patxanga total, que el món sigui sempre des aficionats. Patxanga, sa vida és només patxanga integral, per noltros melons i pes altres sa fam, problemes a mils i cap solució, me cag en sa lluna i betua amb el món, hi ha casos que si, hi ha crisis que no, aquesta hipoteca no és una cançó.
Patxanga, que jo vull només patxanga total, que ballin es heters i es homosexuals. Patxanga, sa vida és només patxanga integral, ses grues se giren quan passes davant, hi ha peixes que si, hi ha melicotons, ses mares se graven tots es culebrons, hi ha salpes que si, hi ha congres que no,
es videos domèstics són pelliculons.
Patxanga, que jo vull només patxanga total, s'amor sigui lliure entre es socis impars, Patxanga, sa vida és només patxanga integral, xerram de farina, qui ho ha reparat? Poemes que si, prestatges de pols, es llibres s'esborren que ja ho saben tot, hi ha tàpies que sí, parets i mirós, ses meves barreres no són res seriós, patxanga.
8. Asteroide núm. 15000.
Barques damunt la mar, glorioses xapuces des meu passat, si s'ha d'estimar t'estimaré, si s'ha de cantar cantaré es primer. Pisos per assumir, ja cau sa tristesa amb es seus míssils, si s'ha d'acabar crec que no hi seré, si s'ha d'esperar desesperaré.
Sa misèria primitiva d'una casa en soledat és un macro microclima, se marca amb bombetes un camí i aterram, dies que m'he perdut perquè jo no surt en es teus bocins de mapa, faltes com ses parets, tots es teus cabells, des mirall sa teva cara, dies que m'he perdut perquè es sol s'apaga i s'encenen ses escales, pensa que no sé què és que sa pluja deixi una terra més banyada.
Barques damunt la mar, glorioses xapuces des meu passat, si s'ha d'estimar t'estimaré, si s'ha de cantar cantaré es primer. I sa fauna ultramarina se volia congelar, i sa flor s'empenedia, i es meu d'asteroide quinze mil m'ha deixat, dies que m'he perdut perquè jo no surt en es teus bocins de mapa, faltes com ses parets, tots es teus cabells, des mirall sa teva cara, dies que m'he perdut perquè es sol s'apaga i s'encenen ses escales, pensa que no sé què és que sa pluja deixi una terra més banyada, dies que m'he perdut perquè jo no surt en es teus bocins de mapa.
Barques damunt la mar, glorioses xapuces des meu passat, si s'ha d'estimar t'estimaré, si s'ha de cantar cantaré es primer.
9. Tristesa.
Sa tristesa dorm en terra, sa tristesa, sa tristesa se despenja com el cel per ses estrelles, i es meu vaixell de terra pesca nit i dia, dins es carrers d'una piscina. Ses estrelles tan enfora, sa distancia, sa tristesa, dins ses aurores sa tristesa se destila i s'evapora, i es meus niguls aquàtics perden gota a gota tot es seu pes, ses seves ombres. Des meu cel insuficient, de sa pluja mineral, de paraigues dins sa neu, d'arbres tan indiferents, de rellotges aturats, d'impossibles sentiments.
Sa tristesa dorm en terra, sa tristesa, sa tristesa és un música austrohóngara i vermella, i es meu vaixell de terra pesca nit i dia, dins es carrers d'una piscina, i es meus niguls aquàtics perden gota a gota, tot es seu pes, ses seves ombres. Des meus vidres entelats, de solsticis en s'hivern, d'aerostàtics ancorats, de carrers abandonats, de pellícules només, de matins difuminats, des meu cel insuficient, de sa pluja mineral, de paraigues dins sa neu, d'arbres tan indiferents, de rellotges aturats, d'impossibles sentiments.
Sa tristesa, s'alegria, sa tristesa.
10. …alegria.
Cau d'un arbre sa llavor, després en surt un altre de millor, és sa vida que segueix, ja sé que és increïble però així és, i es animals també follen i s'enyoren i ells no saben res, no, què va, això és impossible d'exterminar, i ploram, ploram d'alegria.
Alegria, ses velles se xapen de riure, ses fulles més seques se tiren des arbres per ordre de veteranía, alegria, ses cases s'aixequen i volen, i es caos és s'ordre d'un dia que vessa nostàlgia d'amor i simpatia.
Cau d'un astre sa claror i dins sa fosca en terra hi veim i tot, és sa llei de s'univers, n'hi ha de més profundes, ja m'entens, i surt s'estrella avorrida, i se desvia i no té por ni res, no, què va, això és impossible d'exterminar, i ploram, ploram d'alegria.
Alegria, ses velles se xapen de riure, es dies s'acaben i es fars il•luminen ses góndoles entre ses cases, alegria, ses òrbites en sincronia, sa inèrcia tendeix a sa pausa i reposen immòbils tempestes i climes, alegria, en calma per sempre ses hores, i es cosmos s'atura i per tots es planetes, ingràvids s'acaba sa vida, alegria.
Diga'm ses coses alegres es dematins quan es meu natural es trist i sé que tot s'espenya entre somnis i confusions, diga'm diluvis d'arena i de meteors quan vull precipitacions i sé que el món és ple de carrers i de carrerons, són problemes puntuals, són defectes naturals.
I diga'm es wiskies amb cola que m'he begut que ja se me gira un ull cap a l'infern, i no vull cometre cap més hivern, diga'm ses meravelloses instal•lacions, piràmides i faraons i grans hotels, total equipatge de prestacions, quin exemple més escàs, quina ruïna, quin final.
Diga'm ses coses alegres es dematins quan es meu natural es trist i sé que tot s'espenya entre somnis i confusions, diga'm diluvis d'arena i de meteors quan vull precipitacions i sé que el món és ple d'espaguetis i de macarrons.
I diga'm es wiskies amb cola que m'he begut que ja se me gira un ull cap a l'infern i no vull cometre cap més hivern, quin exemple més escàs, quina ruïna, quin final.
2. Alegria...
Cau es sol de s'horabaixa dins s'horitzó, damunt la mar arrissada es avions, cau es sol de s'horabaixa vermell i calent, me sala i m'arengada sa pell, es penya-segat i una pluja suau de pols estelar.
Cau es sol de s'horabaixa i plàcidament sa gent se dutxa i ompl es carrers, cau es sol de s'horabaixa dins es meu cor, tothom m'estima i jo estim tothom, falla sa corrent, ses fireres no vendran cacauets. Alegria, ses velles se xapen de riure, es dies s'acaben, i es fars illuminen ses góndoles entre ses cases, alegria, ses òrbites en sincronia, i es ovnis se pinyen i deixen un cràter per sempre dins sa meva vida, alegria.
Cau es sol de s'horabaixa dins s'horitzó, damunt la mar arrissada es avions, cau es sol de s'horabaixa vermell i calent, me sala i m'arengada sa pell, es municipals, és evident, fan aparcar bé a sa gent. Alegria, ses velles se xapen de riure, es dies s'acaben, i es fars illuminen ses góndoles entre ses cases, alegria, ses òrbites en sincronia, i es ovnis se pinyen i deixen un cràter per sempre dins sa meva vida, alegria, ses velles se xapen de riure, es dies s'acaben, i es fars illuminen ses góndoles entre ses cases, i alegría.
3. Dins aquest iglú.
Es meu desert, sempre es meu desert, ses flors són margalides, un sol en blanc, cases, oceans, ses algues són marines, tancam es ulls, imaginam fosca i silenci totals, espai obert, fins i tot el cel, són platges infinites, es aliments més primordials, falta i defecte brutals. Ses coses no són fàcils per ningú, dins aquest iglú tan descongelat, tanta longitud, tan ple de finals, tan privat de tu.
Es meu desert, sempre es meu desert, són cactus, són espines, un sol en blanc, ficus vegetals, ses plantes signifiquen, tancam es ulls, imaginam, fosca i silenci totals, ses coses no són fàcils per ningú, dins aquest iglú tan descongelat, tanta longitud, tan ple de finals, tan privat de tu. Ses coses no són fàcils per ningú, dins aquest iglú tan descomunal, ple de calabruix, tanta llibertat, tanta magnitud, ses coses no són fàcils per ningú, dins aquest iglú tan descongelat, tanta longitud, tan ple de finals, tan privat de tu.
Es meu desert, sempre es meu desert.
4. Alpinistes samuráis.
Un cigarro, un tallat, no són temes de gran densitat, giren es ventiladors, una falta personal, tantes baixes en es meu sofà, mil cent-cinquanta condons, alpinistes-samurais, coses més rares mos han de pasar, qui em sabria contestar com és un dia just a punt d'acabar. Un principi d'estació, de cabines per telefonar, xerrava amb es contestador, un indici de final, previsions males de calcular, qui em sabria contestar com és un dia just a punt d'acabar.
I un àngel desplega ses ales i deixa el cel ple de claror, i un pern de satèllit travessa paisatges i capses de retoladors, ses flors se despinten des arbres i es ules les perden del tot, ses albes vesteixen sa pura materia des gremi de sa construcció.
Un cigarro, un tallat, no són temes de gran densitat, giren es ventiladors, una foto, manantials, aumentam es nivell d'expulsions, beus aigua des meus grifons, alpinistes-samurais, coses més rares mos han de pasar, qui em sabria contestar com és un dia just a punt d'acabar.
I un àngel desplega ses ales i deixa el cel ple de claror, i un pern de satèllit travessa paisatges i capses de retoladors, ses flors se despinten des arbres i es ules les perden del tot, ses albes vesteixen sa pura materia des gremi de sa construcció. I un àngel desplega ses ales i deixa el cel ple de claror, i un pern de satèl•lit travessa paisatges i capses de retoladors.
Un principi d'estació, de cabines per telefonar, xerrava amb es contestador.
5. Vos estim a tots igual.
Tenc un zoo dins ca meva, ses lleones se jalen sa penya, ses gorilles mengen herba, realment són bones ties, i ses àguiles marines són més putes que ses gallines, sa gallina diu que no, que és més puta es gorrió. Perquè sou uns animals, perquè sou es meus germans, perquè sou tan irreals vos estim a tots igual.
I es canaris sedentaris tornen locos dins sa gàbia, i ses guàtleres, què bones, sempre n'he de dur de noves, i es mussol sap metafísica i sa física no falla, què difícil separar ses coales des coals, des meus vidres entelats, des meu cel insuficient, de carrers abandonats, d'arbres tan indiferents. Perquè sou uns animals, perquè sou es meus germans, perquè sou tan irreals vos estim a tots igual.
Ses mones en es arbres mengen plàtans de Canàries, ses cotorres discuteixen, es mussol fa tres capades, i de serps no en vull ni veure que m'espanten ses clientes, unes nines que se pensen que la Verge nom Esteve. Perquè sou irracionals, perquè sou elementals, perquè sou de mar i cel, i terrestres com es fang. Perquè sou uns animals, perquè sou es meus germans, perquè sou tan irreals, vos estim a tots igual.
Des meus vidres entelats, des meu cel insuficient, de carrers abandonats, d'arbres tan indiferents, perquè sou uns animals, perquè sou es meus germans, perquè sou tan irreals, vos estim a tots igual.
6. Productes de neteja.
Productes de neteja de químiques estranyes, es sol per sa finestra de ple dins s'escurada, renou de cafeteres, tambors de rentadora, tassons i papallones degoten massa lentes, imants a ses geleres de cuines solitàries, ses màquines de sempre, no passa una gota d'aire.
Vaixelles optimistas naveguen oceanes, productes de neteja, que pengin ses lianes.
7. Patxanga
Patxanga, que jo vull només patxanga total, que tengui alegria es que no tengui pa, patxanga, sa vida és només patxanga integral, que no s'equivoquin es músics de jazz. Patxanga per tu, patxanga per tots, me cag en s'altura d'aquests escalons, hi ha dies que si, hi ha segles que no, es metge des ossos és un impostor.
Patxanga, que jo vull només patxanga total, que el món sigui sempre des aficionats. Patxanga, sa vida és només patxanga integral, per noltros melons i pes altres sa fam, problemes a mils i cap solució, me cag en sa lluna i betua amb el món, hi ha casos que si, hi ha crisis que no, aquesta hipoteca no és una cançó.
Patxanga, que jo vull només patxanga total, que ballin es heters i es homosexuals. Patxanga, sa vida és només patxanga integral, ses grues se giren quan passes davant, hi ha peixes que si, hi ha melicotons, ses mares se graven tots es culebrons, hi ha salpes que si, hi ha congres que no,
es videos domèstics són pelliculons.
Patxanga, que jo vull només patxanga total, s'amor sigui lliure entre es socis impars, Patxanga, sa vida és només patxanga integral, xerram de farina, qui ho ha reparat? Poemes que si, prestatges de pols, es llibres s'esborren que ja ho saben tot, hi ha tàpies que sí, parets i mirós, ses meves barreres no són res seriós, patxanga.
8. Asteroide núm. 15000.
Barques damunt la mar, glorioses xapuces des meu passat, si s'ha d'estimar t'estimaré, si s'ha de cantar cantaré es primer. Pisos per assumir, ja cau sa tristesa amb es seus míssils, si s'ha d'acabar crec que no hi seré, si s'ha d'esperar desesperaré.
Sa misèria primitiva d'una casa en soledat és un macro microclima, se marca amb bombetes un camí i aterram, dies que m'he perdut perquè jo no surt en es teus bocins de mapa, faltes com ses parets, tots es teus cabells, des mirall sa teva cara, dies que m'he perdut perquè es sol s'apaga i s'encenen ses escales, pensa que no sé què és que sa pluja deixi una terra més banyada.
Barques damunt la mar, glorioses xapuces des meu passat, si s'ha d'estimar t'estimaré, si s'ha de cantar cantaré es primer. I sa fauna ultramarina se volia congelar, i sa flor s'empenedia, i es meu d'asteroide quinze mil m'ha deixat, dies que m'he perdut perquè jo no surt en es teus bocins de mapa, faltes com ses parets, tots es teus cabells, des mirall sa teva cara, dies que m'he perdut perquè es sol s'apaga i s'encenen ses escales, pensa que no sé què és que sa pluja deixi una terra més banyada, dies que m'he perdut perquè jo no surt en es teus bocins de mapa.
Barques damunt la mar, glorioses xapuces des meu passat, si s'ha d'estimar t'estimaré, si s'ha de cantar cantaré es primer.
9. Tristesa.
Sa tristesa dorm en terra, sa tristesa, sa tristesa se despenja com el cel per ses estrelles, i es meu vaixell de terra pesca nit i dia, dins es carrers d'una piscina. Ses estrelles tan enfora, sa distancia, sa tristesa, dins ses aurores sa tristesa se destila i s'evapora, i es meus niguls aquàtics perden gota a gota tot es seu pes, ses seves ombres. Des meu cel insuficient, de sa pluja mineral, de paraigues dins sa neu, d'arbres tan indiferents, de rellotges aturats, d'impossibles sentiments.
Sa tristesa dorm en terra, sa tristesa, sa tristesa és un música austrohóngara i vermella, i es meu vaixell de terra pesca nit i dia, dins es carrers d'una piscina, i es meus niguls aquàtics perden gota a gota, tot es seu pes, ses seves ombres. Des meus vidres entelats, de solsticis en s'hivern, d'aerostàtics ancorats, de carrers abandonats, de pellícules només, de matins difuminats, des meu cel insuficient, de sa pluja mineral, de paraigues dins sa neu, d'arbres tan indiferents, de rellotges aturats, d'impossibles sentiments.
Sa tristesa, s'alegria, sa tristesa.
10. …alegria.
Cau d'un arbre sa llavor, després en surt un altre de millor, és sa vida que segueix, ja sé que és increïble però així és, i es animals també follen i s'enyoren i ells no saben res, no, què va, això és impossible d'exterminar, i ploram, ploram d'alegria.
Alegria, ses velles se xapen de riure, ses fulles més seques se tiren des arbres per ordre de veteranía, alegria, ses cases s'aixequen i volen, i es caos és s'ordre d'un dia que vessa nostàlgia d'amor i simpatia.
Cau d'un astre sa claror i dins sa fosca en terra hi veim i tot, és sa llei de s'univers, n'hi ha de més profundes, ja m'entens, i surt s'estrella avorrida, i se desvia i no té por ni res, no, què va, això és impossible d'exterminar, i ploram, ploram d'alegria.
Alegria, ses velles se xapen de riure, es dies s'acaben i es fars il•luminen ses góndoles entre ses cases, alegria, ses òrbites en sincronia, sa inèrcia tendeix a sa pausa i reposen immòbils tempestes i climes, alegria, en calma per sempre ses hores, i es cosmos s'atura i per tots es planetes, ingràvids s'acaba sa vida, alegria.
· · ·
Año: 2002.
Procedencia de la banda: Mallorca (Islas Baleares), España.
· · ·
Año: 2002.
Procedencia de la banda: Mallorca (Islas Baleares), España.
· · ·
No hay comentarios:
Publicar un comentario